Tag Archives: techno pop

Pet Shop Boys: actually (1987)

No amago que m’agrada el Techno Pop; bandes com Ultravox, OMD, A-Ha o Depeche Mode han omplert de bits musicals moltes de les meves tardes adolescents.

L’any 1987 escoltava Los 40 Principales, sí, ho reconec, on sonaven sense parar Pink Floyd, Duran Duran, Mecano, Europe, Bangles, Simply Red, Bowie, Level 42… i altres grups que podien pagar la pastarrada que significava aparèixer a la llista més escoltada d’Espanya (i Andorra).

Un d’ells eren els Pet Shop Boys, un duo anglès format per un teclista anomenat Chris Lowe i un cantant de nom Neil Tennant, que havien triomfat bastant amb el seu primer L.P., Please amb un bon parell de singles, West End GirlsSuburbia.

Jo em vaig comprar el segon disc de la banda, actually, perquè a la MTV i als 40 sonaven It’s a Sin i el duet amb Dusty Springfield What have I done to deserve this? I ja sabeu que això funciona així, a base de sentir una cançó milers de vegades, t’acaba agradant…

Pet Shop Boys, actually. Amb la pegatina de la Super Pop inclosa.

Pet Shop Boys, actually. Amb la pegatina de la Super Pop inclosa.

El disc no és gran cosa, el pas de les dècades li ha fet una mica de crosta, de fet crec que la banda en si no ha superat el pas del temps, tot i fer discs amb molta regularitat, l’estil que van encetar amb aquests dos àlbums i al qual s’han mantingut fidels, ha quedat antic i no ha aportat pràcticament res a la música.

Tot i així, cal reconèixer que són capaços de fer bones melodies. La part menys reeixida és la part instrumental… unes bases rítmiques pobres amb uns sons, tot sovint tronats.

El disc mereix una escolta, si més no per veure com sonava l’actualitat sonora l’any 87.

Deixa un comentari

Filed under Discs, Música

Yellow Magic Orchestra: Solid State Survivor (1979)

L’any 1978 naixia a Tokio una banda amb una influència directa dels Kraftwerk, quatre anys després que els alemanys editessin el seu àlbum Autobahn. Aquesta banda, formada per tres grans músics, el teclista Ryuichi Sakamoto, el baixista Haruomi Hosono, i el bateria Yukihiro Takahashi, va desenvolupar una música tecno amb detalls funk jazz d’una gran qualitat, ja que el nivell compositiu era altíssim, així com el nivell dels intèrprets.

Solid State Survivor

Solid State Survivor

El seu segon àlbum, Solid State Survivor, està farcit d’exemples d’aquest nivell mostrat, amb temes com Rydeen, Technopolis o Behind the Mask, on es pot sentir la influència que han exercit en bandes posteriors com Orbital, FSOL, o Air. Amb més d’una vintena de discs editats, entre els d’estudi i els directes, YMO és una de les bandes japoneses amb més projecció internacional.

Crec que la YMO guanya en el directe, i per això us recomano de veure el directe integre que hi ha al YouTube, de la seva gira pels Estats Units Trans Atlantic Tour’79 Live at Hurrah, acabat de sortir el disc que avui ens ocupa. El trio repassa els temes del disc i d’altres d’inèdits amb el reforç d’Akiko Yano, als sintetitzadors (Yano i Sakamoto es casarien pocs anys després), i compten també amb el gran guitarrista japonés Kazumi Watanabe, que ja tenia una carrera encetada dins del món del Jazz.

Una dada curiosa és que un tema d’aquest disc, Behind the Mask ha estat versionat, o adaptat per dos grans estrelles de la música internacional: Eric Clapton i Michael Jackson… ambdues versions deixen bastant que desitjar, però us les enllaço per que jutgeu vosaltres mateixos.

Deixa un comentari

Filed under Discs, Músics, Solid State Survivor, Yellow Magic Orchestra, YMO