Tag Archives: discs

100 discos més.

Aquesta setmana he incrementat la meva col·lecció de vinils amb 100 exemplars més. El meu amic Paco Bogas s’ha desfet de la seva col·lecció de discs i m’ha deixat endur els que vulgues. Ell coneix la meva dèria amb els 33 rpm. i no ha dubtat en regalar-me joies de la història del rock.

Image

Des del dissabte al matí n’he escoltat quatre, en l’ordre que han anat apareixent a les bosses amb les que me’ls vaig endur; The Knack Get The Knack (1979) amb el clàssic My Sharona. No havia sentit el disc sencer fins ahir, i he de dir que és un bon disc de rock, hi he sentit coses dels Strokes, però crec que sense el My Sharona no hagués arribat gaire lluny, va ser aquest single el que va fer que aquest L.P. arribès a ser nº1 als Estats Units.

El segon que vaig escoltar va ser 52nd Street (1978) de Billy Joel, que és un discàs amb l’estil inconfundible de Billy Joel, aquesta és la segona col·laboració de Billy Joel amb Phil Ramone, la primera fou en el disc The Stranger (1977). Aquest disc de Joel conté temes com My Life, que es va enfilar al nº3 del Top 40 americà, i temes com Zanzibar, on Freddie Hubbard fa un solo de trompeta memorable. La banda desfila entre el Pop i el Jazz, això tant novayorkès, i fins i tot es llencen de cap en algun swing on el baixista Doug Stegmeyer pot endinsar-se en un walking.

Aquesta tarda m’he posat Their Greatests Hits (1990) The Police. Era un disc que mai m’havia comprat perquè tenia els cinc d’estudi que The Police havien editat, però hi ha una cançó inèdita que em faltava i m’encanta, és la versió del Don’t Stand So Close to Me, que havien revisat i regravat l’any 1986 per la primera edició d’aquest recopilatori (anomenat aleshores Every Breath You Take: The Singles) i que l’havien utilitzada com a single del disc.

El darrer l’estic acabant d’escoltar ara, Eliminator (1983) de ZZ Top, és un bon disc del trio texà, el primer en el que van fer alguna incursió en els ritmes més discotequers i fins i tot es van atrevir en l’ús de caixes de ritmes i sintetitzadors. Hi ha hits com Gimme All Your Loving, o Legs i realment no perden l’esperit del rock més fronterer.

Aquestes són només quatre de les joies que m’he endut, us asseguro que hi ha tresors de The Cure, The Doors, AC/DC, Queen, Fleetwood Mac, etc…

Gràcies Paco!!

4 comentaris

Filed under Discs

Els meus discos

Vaig començar a comprar discos l’any 1986, als dotze anys. Erem a la secció de discos dels Grans Magatzems Pyrénées i el meu pare me’n va deixar triar un; vaig escollir Through the Barricades dels Spandau Ballet.

Aquella fou la primera de centenars de vegades que vaig repetir aquesta acció. Comprar discs es va convertir en la meva afició, i des d’aquell primer vinil al darrer compacte que m’he comprat, Wasting Light dels Foo Fighters, han passat vint-i-cinc anys en els quals he repetit aquest ritus gairebé dues mil vegades, fent entrar a casa meva grups com The Police, Queen, Midnight Oil, The Rolling Stones, Genesis, Chick Corea, King Crimson, Eric Clapton, George Harrison… aconseguint una heterogènia col•lecció.

Sense adonar-me’n he arribat a les noces de plata en aquesta relació de parella amb els discs, i per celebrar-ho he decidit fer un repàs a la meva col•lecció, disc a disc, sense amagar-ne cap. Primerament faré una escolta del disc per recordar-lo i després escriuré una breu resenya i intentaré recordar perquè el vaig comprar; estic segur que n’hi haurà algun que no podré justificar… però tinc ganes de fer aquest exercici de memòria.

A veure com va.

(Altafulla, 29 Juliol 2011)

3 comentaris

Filed under Música