Tag Archives: Beck

Beck: Morning Phase (2014)

El darrer disc de Beck, és impressionant.

No en sóc un gran seguidor, però en aquests temps en que pots escoltar totes les novetats discogràfiques, he coincidit amb aquesta joia, una revisió del folk americà lluny de les horterades d’Avicii. Beck ha agafat el pur estil folk californià i l’ha encapsulat en un llarga durada d’excel·lent factura.

Ajudat en la producció per Nigel Godrich, considerat el sisè Radiohead per la important tasca que ha desenvolupat amb la banda anglesa, li ha donat un punt d’innovació a un disc que recorda els grans moments de la música folk de finals dels anys seixanta i principis dels setanta, amb remembrances a The Byrds, Mamas and the Papas, Simon & Garfunkel i molt, molt Neil Young (no sé exactament en què, però està en tot el disc, com si d’un esperit es tractés). Un so super càlid, segurament aconseguit a través de la gravació analògica, unes acústiques naturals i unes bateries fantàstiques, arranjaments de corda fets pel pare del propi Beck, David Campbell i, per sobre de tot, la veu de Beck, embolcallada amb una reverberació, a voltes exagerada, però que dona sentit a tot l’arranjament.

En resum, indispensable i, segons he llegit en algun mitjà, un dels millors discs de Beck.

Deixa un comentari

Filed under Discs, Novetat

A tribute to Caetano Veloso (2012)

Va ser fa uns anys, exactament vuit, quan Caetano Veloso va voler retre un homenatge a tot d’artistes estrangers que ell admirava d’una manera o d’una altra. Va ser així com va parir A Foreign Sound, com a reconeixement a la música estrangera (bàsicament la dels Estats Units d’Amèrica), on podíem trobar des de versions dels Talking Heads de David Byrne al Come as You Are dels Nirvana, passant per versions de Bob Dylan o repassant standards del Jazz com Sophisticated Lady, de Duke Ellington,  The Man I Love, de George i Ira Gershwin i So in Love i Love for Sale, de Cole Porter. Un disc indispensable pels amants de Veloso, o pels amants de la música americana, o pels amants dels covers, o per tothom, ja que és un disc mot fàcil i agradable. El pots escoltar a Grooveshark.

Aquest any la truita s’ha girat, i són tot d’artistes internacionals que han volgut fer un homenatge a Caetano Veloso pel seu 70è aniversari.

El conjunt anglès The Magic Numbers ha estat l’escollit per abanderar aquest projecte, però per mi no és la cançó més lluïda. Tot i que aquesta banda dels suburbis de Londres m’agrada molt i he escoltat desenes de vegades el seu disc de debut homònim, en el disc hi ha versions molt més interessants que aquesta.

Noms com Beck, Chrissie Hynde, la frontman dels The Pretenders, Devendra Banhart, Jorge Drexler i a destacar la versió de Força Estranha que interpreta Miguel Poveda. També m’ha agradat molt la versió de Eclipse Oculto, que tot i no allunyar-se en estructura de l’original, la cantautora brasilenya Céu l’ha sabut modernitzar d’una manera molt interessant i Araçá Blue de la també paulista Mariana Aydar.

He preparat una playlist que alterna els temes originals amb les versions, ja que crec que és interessant poder comparar ambdues cançons.

Deixa un comentari

Filed under A Tribute to Caetano Veloso, Caetano Veloso