Category Archives: disc

Fleetwood Mac: Mirage (1982)

Malgrat saber que Rumors (1977) és magistral i, a part del millor disc de la banda, potser també el millor de la dècada en general, no puc deixar d’escoltar aquest Mirage dels Fleetwood Mac, el primer que van editar a la dècada dels 80, ja amb cert flaire a Tango in the night (1987) i amb una Stevie Nicks esplèndida.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Music, disc, 1982

David Bowie: Blackstar (2016)

David Bowie ens farà el seu regal de reis una mica tard, el dia 8 de gener publicarà el seu 25è àlbum anomenat Blackstar. Per no variar,  és un llarga durada arriscat, amb 7 temes que tenen com a fil conductor l’instrument que l’apassiona, el saxo, tocat en la majoria dels temes per Donny McCaslin, entre els entesos en Jazz, un músic consagrat amb unes quantes nominacions als Grammys que ho corroboren.

Pels que esteu neguitosos en sentir aquest darrer treball de Bowie us puc dir que, si busqueu una mica a la xarxa, el podeu trobar i descarregar-lo, jo ho he fet, a l’espera que surti publicat, i us puc assegurar que és un disc que no deixa indiferent… Amb una sonoritat experimental, que no sona en excés a Jazz, però recorden una mica als arranjaments d’algun disc de Robert Wyatt, Michael Mantler o algun altre artista de la discogràfica Watt. Si vàreu sentir Sue (Or in a Season of Crime), vídeo-single que va treure fa més d’un any i que acompanyava la recopilació Nothing has Changed, ja sabreu per on van els trets.

El disc comença amb el tema que dóna nom al disc, dura 9 minuts i veiem un Bowie còmode amb la veu, amb una part central del tema on se’l pot sentir en unes tessitures poc habituals en els seus darrers treballs. També cal destacar Lazarus, el primer tema que es va fer públic i Tis a Pity She Was a Whore, on s’arrisca a demostrar l’estat de les seves cordes vocals.

És un disc molt diferent del seu precedent The Next Day. La gran llàstima és que sembla que no tornarà a trepitjar un escenari, si més no per cantar davant del gran públic…

 

Deixa un comentari

Filed under David Bowie, disc, Jazz, Pop

John Entwistle: Too Late the Hero (1981)

Un dels discs amb la portada més lletja de la història, i la contraportada és pitjor… però el contingut és una altra cosa, Rock de qualitat amb un trio de músics honestos i brillants.

Too Late the Hero

Too Late the Hero, la portada.

Too Late The Hero, la contraportada.

Too Late The Hero, la contraportada.

El baixista dels The Who, John Entwistle, va contractar als inseparables Joe Walsh (Eagles) i Joe Vitale (Eagles, CSN) el primer a la guitarra i l’altre a la bateria, i tots tres defensen un disc que manté l’esperit dels anys setanta tot i haver estat enregistrat a principis de la complicada dècada dels 80. Aquest disc traspua rock pels quatre costats.

És el cinquè disc en solitari d’Entwistle, que va ser el primer dels Who en editar un disc sense la resta.

A la primera cara hi destaca el brutal riff the baix de Talk Dirty, que pot arribar a semblar una guitarra pel seu to agut característic, la balada Lovebird, sobretot per la tornada de la cançó. També destaquen els temes Sleeping Man i I’m comin’ Back, que podrien haver entrat tranquil·lament en qualsevol disc dels The Who.

A la segona cara Entwistle volia deixar clar que era un bon baixista (algú ho dubtava?) i es marca una demostració de slap bass, harmònics i totes les tècniques aplicables al seu instrument tot just començar Dancing Master.

La resta de la cara B passa més desapercebuda, amb un intent d’actualitzar el seu estil cap a un so més Genesis dels 80, fins i tot diria que amb un intent d’incursió en el rock simfònic (Too Late The Hero), però tot continua tenint aquell regustet a Who que et fa somriure mentre l’escoltes.

Destacable la veu de John Entwistle, impecable en tots i cada un dels temes, així com l’execució dels temes per part de Joe Vitale i Joe Walsh. Un molt bon disc.

Una de les poques mostres en directe d’algun tema d’aquest disc és la que us presento a continuació, on Entwistle toca aquest darrer tema amb Keith Emerson al teclat, Simon Phillips a la bateria i, entre d’altres, Skunk Baxter i Joe Walsh a les guitarres.

Deixa un comentari

Filed under disc, John Entwistle, Música, The Who