Robert Palmer: “Addictions” volume 2

No sóc molt de recopilacions, però d’aquells artistes que no m’atrauen molt, però que els reconec cert mèrit, acostumo a comprar-ne els recopilatoris, sobretot són artistes de singles més que de discs concebuts com un treball conceptual. Robert Palmer és un d’aquests. En aquell temps era un cantant que no m’atreia gaire, però tenia algun hit radiofònic interessant.

En Palmer

En Palmer

Nat el 1949 a Anglaterra i mort el 2003 a París, aquest home va fer carrera en solitari ben bé des del principi.

L’any 1974 començà a editar discs sota el seu nom, després d’haver-ne enregistrat tres amb una banda de Rythm & Blues anomenada Vinegar Joe on tocava la guitarra i cantava. Des del primer moment va lincar la seva imatge de guapo i la seva música, i jo sempre el vaig relacionar estèticament amb Bryan Ferry, musicalment res a veure, evidentment. No es pot comparar el talent i el risc del de Roxy Music amb qui ens ocupa. Les portades dels seus discs deixaven ben clar que estaven destinats al públic femení.

Tot i així cal reconeixer l’art per fer cançons que tenia en Palmer; va desenvolupar un Soul amable, gens agressiu però sempre influït pel so del moment. Amb una discografia extensa, el seu èxit va unit a la cadena MTV, on els guapos tenien el seu lloc.

Cerca d'imatges de Robert Palmer, a totes surt guapo, el condemnat...

Cerca d’imatges de Robert Palmer, a totes surt guapo, el condemnat…

Èxits com Every Kinda People o She makes my Day són de bon escoltar.

Deixa un comentari

Filed under 1992, blue eyes soul, Pop, Soul

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s