Claude Bolling: Suite for Flute and Jazz Piano Trio nº1 & nº2 (1975 & 1987)

La mort aquesta matinada de Joan Barril, ha fet que rescatés un disc de Claude Bolling i Jean-Pierre Rampal, que feia molts anys que no escoltava; us explico quina relació té Joan Barril amb els francesos Bolling i Rampal:

Fa més de vint anys escoltava un programa de ràdio els diumenges a la nit, es deia Papers Mullats, significava el final del cap de setmana i era, com afirmaven els seus presentadors, “probablement l’emissió més ensopida de la radiodifusió catalana”. I efectivament, anava molt bé perquè t’entrés la son.

Els locutors del programa eren en Joan Ollè i en Joan Barril i hi llegien poemes, prosa, fragments de novel·les, i potser alguna vegada, pensaven en veu alta amb el micròfon engegat.

Totes aquestes lectures les intercalaven amb una música esplèndida, escollida amb gust, com sempre han fet aquesta parella de fet, i la sintonia del programa, o sintonies, perquè n’hi havia vàries durant l’emissió, era una mena de música clàssica barrejada amb molta gràcia amb jazz clàssic. Hi havia algunes peces que em fascinaven i em posaven la pell de gallina, fins que em vaig decidir enviar una carta a Catalunya Ràdio perquè em ressolessin el dubte: Qui coi tocava allò?

La meva carta era escrita a mà, i la resposta també va ser escrita a mà per Joan Ollè, que em deia que li semblava que era el Rampal, i el disc es deia alguna cosa així com Suite…, tot molt imprecís, però suficient per anar a Transbord i que em venguessin el disc. Primer vaig comprar el segon volum, que era el que tenien en stock, i posteriorment em vaig comprar el primer, on hi havia el gruix de les sintonies de Papers Mullats.

Vet aquí perquè he relacionat Barril i Bolling aquest matí.

Bolling

Els discs són molt agradables, de molt bon escoltar i crec que la mescla entre els fragments clàssics protagonitzats per la flauta de Jean-Pierre Rampal i els trossos de Jazz Clàssic està súper ben executada. Evidentment suposo que deu tenir detractors entre els integristes del Jazz i de la clàssica, però què sabran ells…

Descansi en pau Joan Barril.

2 comentaris

Filed under classic, Jazz

2 responses to “Claude Bolling: Suite for Flute and Jazz Piano Trio nº1 & nº2 (1975 & 1987)

  1. Ostres! Escoltant la música del video m’ha fet pensar en un disc que tinc des de fa molts anys i que sempre m’ha encantat… no sé com va arribar a les meves mans, però ara me n’he adonat de que justament és d’en Claude Bolling amb el Yo Yo Ma! Es titula “Suite for Cello and Jazz Piano Trio” (https://itunes.apple.com/us/album/bolling-suite-for-cello-jazz/id465784050). Suposo que l’il·lustrador dels discs era el mateix🙂

    Aquests temes també em recorden molt als del Jacques Loussier quan tocava a Bach.

    • Exacte Guillem. També tinc un vinil del Bolling amb el Lagoya, amb una il·lustració similar a la portada, fent una suite per guitarra clàssica, pel que sembla ho va fer amb diferents instruments solistes.
      I els discs del Jacques Loussier també són molt interessants, fan fàcil una cosa que no ho és gens, barrejar dos estils que a priori semblen completament oposats.
      Faré una escolta a la del YoYo Ma, que no l’he sentida mai.

      Gràcies pel feedback!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s