Supertramp: Crime of the Century (1974)

Quaranta anys de l’enregistrament i edició d’aquesta joia del “Rock amb ganes d’anar més enllà“. No m’agrada l’etiqueta Rock Simfònic, ni l’etiqueta Rock Progressiu (aquesta potser una mica més), però com diu un bon amic meu, el Rock Progressiu ha passat de ser una actitud a ser un estil, i un estil que, malauradament, no m’agrada gens.

M’encanten els discs de Genesis, Yes, Chick Corea & Return to Forever, Soft Machine, King Crimson, Supertramp, Michael Mantler, Brand X, Pink Floyd… jo els encasellaria dins del mateix estil, tot i que els crítics s’entesten en diferenciar-los. Quan els van enregistrar, els intèrprets no estaven pensant en quin estil estaven fent, l’únic que els importava era transgredir dins del Rock, trinxar les bateries, cremar les guitarres elèctriques distorsionades, fulminar les cordes del baix elèctric, instruments aquests darrers que tot just tenien 20 anys d’existència (la primera guitarra elèctrica de cos sòlid és de l’any 1951 i aquests discs de principi dels setanta), descobrir nous paratges musicals entre els circuits dels primers sintetitzadors monofònics; aquesta era l’actitud, i això és el que m’agrada del Rock Progressiu dels anys 70, ja que ara ha perdut aquesta actitud per convertir-se en un estil massa tècnic pel meu gust, massa cerebral.

Una bona amiga em va trucar l’altre dia tot dient, -“Si vols discs dels setanta i vuitanta de segona mà, n’acaben d’arribar a la botiga de l’Unicef del carrer Prada Casadet.” I cap allà que me n’aní. Hi havia unes quantes joietes, Bob Dylan, David Bowie, Stones… i aquest Crime of the Century dels Supertramp, l’únic disc de l’era Hodgson que em faltava.

Crime of the Century, una joia interespaial.

Crime of the Century, una joia interespacial.

Aquest disc és el primer amb el só que va fer transcendir la banda, aquestes produccions netes i tan característiques dels anys setanta, amb una instrumentació acurada i detallista.

Els dos primers discs de la banda són molt hippies, amb flautes travesseres, guitarres acústiques, amb un toc molt folk, és amb aquest Crime of the Century que la banda agafa el camí que els durà a l’èxit. Els dos caps pensants de la banda, Hodgson i Davies van fer fora tots els membres de les primeres formació, per tal de canviar el so i l’essència del grup.

L’àlbum comença amb School, convertit en l’himne de la banda i obra del talent de Roger Hodgson, i continua amb Bloody Well Right, compost per l’altre geni creatiu del grup, el teclista Richard Davies. Aquesta serà la tònica de la banda, ja que els temes de l’un i de l’altre són molt característics i de seguida s’identifiquen. La cara B s’obre amb Dreamer, i acaba amb un orquestral i fantàstic Crime of the Century.

Una obra mestra, cinc estrelles sense cap dubte.

4 comentaris

Filed under Uncategorized

4 responses to “Supertramp: Crime of the Century (1974)

  1. Fina

    Molt interesant el post, com sempre. Bona collita la del 74.

  2. Carles

    Ara mateix he descobert el teu bloc i estic gaudint molt dels teus comentaris! Es curiós això dels estils musicals, i el Rock Progressiu és complicat de definir, però curiosament, quan et trobes algú aficionat a aquest estil de música, acostumes a coincidir amb la majoria dels grans grups de l’època dels 70! Potser també hi podríem afegir Camel, El&P, Renaissance, Gentle Giant… I si, gran disc dels Supertramp! (ah! i jo també estic enganxat al vinil!😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s