Beck: Morning Phase (2014)

El darrer disc de Beck, és impressionant.

No en sóc un gran seguidor, però en aquests temps en que pots escoltar totes les novetats discogràfiques, he coincidit amb aquesta joia, una revisió del folk americà lluny de les horterades d’Avicii. Beck ha agafat el pur estil folk californià i l’ha encapsulat en un llarga durada d’excel·lent factura.

Ajudat en la producció per Nigel Godrich, considerat el sisè Radiohead per la important tasca que ha desenvolupat amb la banda anglesa, li ha donat un punt d’innovació a un disc que recorda els grans moments de la música folk de finals dels anys seixanta i principis dels setanta, amb remembrances a The Byrds, Mamas and the Papas, Simon & Garfunkel i molt, molt Neil Young (no sé exactament en què, però està en tot el disc, com si d’un esperit es tractés). Un so super càlid, segurament aconseguit a través de la gravació analògica, unes acústiques naturals i unes bateries fantàstiques, arranjaments de corda fets pel pare del propi Beck, David Campbell i, per sobre de tot, la veu de Beck, embolcallada amb una reverberació, a voltes exagerada, però que dona sentit a tot l’arranjament.

En resum, indispensable i, segons he llegit en algun mitjà, un dels millors discs de Beck.

Deixa un comentari

Filed under Discs, Novetat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s