Camarón de la Isla con la colaboración especial de Paco de Lucía – Son tus ojos dos estrellas (1971)

El 25 de febrer d’enguany va morir als 66 anys Paco de Lucía, el més gran i innovador guitarrista dintre del flamenc. Tot i no conèixer el gènere com m’agradaria per fer un post molt detallat, sempre he pensat que per parlar de les arts no cal ser un entès. Qualsevol pot opinar sobre una obra d’art, o qualsevol manifestació artística, tothom pot dir si li agrada, què li transmet o quines sensacions li provoca. Aquesta és la meva coartada per poder parlar sobre aquest home.

Revisant entre els meus discos he trobat un parell de vinils de Francisco Sánchez, Paco de Lucía, anomenat així perquè Lucía era el nom de sa mare. Un Mano a Mano doble L.P. on hi ha un disc del cantaor Fosforito i un altre disc de Camarón.

Mano a mano: Camaron vs Fosforito

Mano a mano: Camaron vs Fosforito

Camarón i Paco de Lucía van començar la seva carrera discogràfica plegats, van enregistrar al voltant de la desena de discs junts, consolidant la carrera d’ambdós, evolucionant junts i convertint-se en dos mites de la música flamenca.

Recomano l’escolta d’aquest disc, que lluny d’atabalar-me, com em passa amb molta de la música flamenca o andalusa, m’ha fet gaudir. Al final la bona música i els bons intèrprets estan per sobre dels estils, i no és just prejutjar un disc per l’estil; com deia el meu pare, fins i tot un negre africà picant un tambor et pot emocionar, si ho fa bé.

La destresa del tocaor amb les sis cordes, aplicant a la perfecció totes les tècniques més guitarrístiques, i l’emoció del cantaor, entregant-se completament amb una honestedat absoluta. El tàndem provoca que se’t remogui tot per dins.

Fuente y Caudal

Fuente y Caudal

L’altre disc que tinc de Paco de Lucía és Fuente y Caudal, de l’any 1973 i en el qual s’hi troba el hit mundial Entre dos Aguas, el Satisfaction de Paco de Lucía, obligat en els repertoris de totes les seves gires i que, efectivament, va tocar quan va venir a Andorra l’any 2006 i vaig tenir la sort de veure’l, amb una formació ben curiosa, dues guitarres, baix , cajón i percussió, i harmònica!!! He llegit aquests dies que ell va ser qui va introduïr l’ara indispensable cajon en la música flamenca. Curiosament la rumba que el va portar a l’èxit nacional i internacional va ser gravada a darrera hora, per omplir el disc.

Descansi en pau Paco de Lucía.

Deixa un comentari

Filed under Discs

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s