Steely Dan: Aja (1977)

Steely Dan són dos: Donald Fagen i Walter Becker, amb la virtut d’acompanyar-se dels millors, per aquest àlbum per exemple, van contractar als següents monstres:

A les guitarres: Larry Carlton, Steve Khan, Dean Parks, Lee Ritenour.

Als teclats: Paul Griffin, Don Grolnick, Joe Sample.

Al saxo i la flauta Wayne Shorter

A la bateria, Steve Gadd, Rick Marotta

…entre molts d’altres que no conec.

En altres discos de la parella artística els donava un cop de mà Jeff Porcaro, i amb tots ells van crear com una mena d’equip d’All Stars que va anar enregistrant obres mestres. Al disc Gaucho, el posterior a Aja, van afegir-hi algunes estrelles més com Mark Knopfler, Hiram Bullock, Michael i Randy Brecker; tots aquests noms per dir-vos que els discos d’aquesta gent són autèntiques obres d’art, i gran part de la culpa la té Gary Katz, el productor de tots els seus discs d’ençà que van enregistrar el primer, Can’t buy a Thrill (1972) fins a Gaucho (1980), nou anys de creació sonora impecable, on posaren tota l’artilleria del Jazz per arribar al gran públic.

He triat aquest disc dels Steely Dan de tots els que tinc, perquè va ser el primer que vaig comprar d’aquesta banda de Nova York; la portada em cridava molt l’atenció, l’elegància del fons negre i la insinuada figura d’una noia japonesa, a la qual se li veia només un tros del vestit. Però tant aquest com Gaucho eren possibles candidats a ser bloggejats.

aja

Una mescla dels millors músics de sessió i estrelles del jazz i de la música moderna per fer un esplèndid disc de Jazz Pop, agradable, fàcil d’escoltar i que automàticament et genera un mig somriure a la comissura dels llavis. Quan em llevo i tinc un dia amb l’estat d’ànim neutre, que no sé cap on anirà, si cap a la mala llet o cap al bon rotllo, Steely Dan recondueix el meu esperit cap a la segona opció, i apareix el mig somriure a la boca, començo a xiular i a taral·lejar mentre faig el cafè.

A destacar el memorable solo de saxo tenor al tema Aja, on Wayne Shorter va jugant amb el solo de bateria que simultàniament fa Steve Gadd, i els tres primers temes de la segona cara, la rítmica Peg, la balada pop Home at Last i I got the News.

Aquest disc és perfecte per posar de fons si teniu un sopar amb algú amb qui teniu conversa pendent, això i una recepta de la Mandolina, com per exemple aquest fantàstic Risotto Muxarra, i quedareu com uns senyors. El disc dura al voltant dels 40 minuts, això vol dir que haureu de tenir previst un recanvi que estigui a l’alçada, i trobar-lo pot ser una tasca difícil.

3 comentaris

Filed under Aja, Dean Parks, Discs, Donald Fagen, Gary Katz, Gaucho, Joe Sample, Larry Carlton, Lee Ritenour, Música, Paul Griffin, Rick Marotta, Steely Dan, Steve Gadd, Steve Khan, Walter Becker, Wayne Shorter

3 responses to “Steely Dan: Aja (1977)

  1. Hmm…, I love this Disc… but don’t speak ‘espanol’😉 sry

  2. Hat dies auf kadees.music rebloggt und kommentierte:
    Add your thoughts here… (optional)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s