Robert Stigwood: Sgt.Pepper’s Lonely Hearts Club Band (1978)

Sacrilegi, insult al bon gust, horterada màxima, o un disc magistral de versions dels The Beatles?

No ho sabrem mai. Hi ha dies que me’l poso i el trec al cap de tres compassos, però hi ha altres moments que el disc entra tan bé com un café de bon matí. Es tracta de la banda sonora d’un film de l’any 1978, protagonitzat per Steve Martin, Peter Frampton i els Bee Gees que adaptava per la gran pantalla un musical que es va representar a l’off-Broadway quatre anys abans.

foto 1

La pel·lícula és una producció de Robert Stigwood, aquest empresari australià que va aparèixer del no res per portar-nos meravelles com The Cream, Blind Faith o Yvonne Elliman. També era la persona que hi havia darrera bandes com The Bee Gees, musicals com Evita, Hair, Jesus Christ Superstar i Sweeney Todd, i com no el culpable/responsable (ratlleu la que vulgueu) de films com Grease, Tommy, i (agafeu-vos) Staying Alive i Saturday Night Fever. Que eclèctic!! No sé si em cau bé o malament. La qüestió és que la majoria de discs d’Eric Clapton estan editats per la discogràfica d’aquest senyor, RSO, i això sempre suma a favor.

Segell RSO

De la pel·lícula no us en diré res, no l’he vista, però amb escenes com aquesta, no crec que ho faci.

(us en deixo el link de YouTube per si us atreviu a veure-la sencera http://youtu.be/HOiq19SAvMw).

Però el disc, com he dit, compta amb Peter Frampton i els Bee Gees com a protagonistes i amb les aparicions estelars d’Aerosmith, Alice Cooper, Earth, Wind and Fire, Billy Preston… i amb duets impossibles com Alice Cooper i The Bee Gees cantant Because de l’Abbey Road. La llista d’instrumentistes de l’àlbum én increïble: Jeff Beck, Larry Carlton, entre d’altres a les guitarres, Tower of Power a la secció de vents, Jeff Porcaro donant un cop de mà a la bateria i el mateix George Martin (productor dels Beatles) en alguns teclats. Al baix hi ha Wilbur Bascomb, un autèntic desconegut per mi fins ara, però les parts de baix d’aquest disc són per enmarcar, sobretot en temes com Lucy in the Sky with Diamonds, I Want You o Here Comes the Sun on el baixista vola i funkeja per la fusta del màstil del seu baix Fender.

Tot i comptar amb l’aprovació de Sir George Martin, i d’haver estat enregistrat pel tècnic dels The Beatles Geoff Emerick, el millor que podeu fer és buscar-lo i decidir si és un bon disc o una basura hortera de finals dels anys setanta. Jo encara no ho he decidit.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s