The Rolling Stones: Sticky Fingers (1971)

Aquest és aquell disc dels Stones més buscat pels col·leccionistes en la seva primera edició; pels col·leccionistes espanyols, la portada dissenyada per Andy Warhol (una cintura d’home vestida amb un texans, marcant paquet i amb la cremallera de veritat, que pujava i baixava) i censurada per la dictadura franquista ha estat buscada en les diferents fires del disc fetes a Espanya, on els venedors ja sabien que els els traurien de les mans a preus astronòmics. Contràriament, a la resta d’Europa i del món, la portada buscada era l’espanyola, uns dits de dona sortint d’una llauna de melassa. No es va censurar només la portada, també el tema Sister Morphine, va ser substituït pel tema Let it Rock.

No cal dir que quan va sortir l’elapé, legions d’espanyols pujaven a Andorra a comprar el disc censurat, i és arrel d’això que jo en puc gaudir d’un. Un exemplar nou de trinca que va quedar en una botiga d’Andorra, i que va restar en el magatzem durant gairebé 35 anys, amb la seva cremallera, els calçotets a la coberta interior, i el paquet, atribuït erròniament a Mick Jagger, que més aviat calça petit, segons Keith “Keef” Richards.

La bragueta censurada!

La llauna!!

El disc amb la portada espanyola el vaig comprar en una reedició de l’any 1980 amb vinil de color lila, una joieta!
A més, a finals dels vuitanta, va sortir una edició en CD, rèplica de la portada original, amb cremallereta i tot.

La rèplica de la portada original en CD.

Pel que fa a les cançons de l’elapé, hi trobem clàssics com Wild Horses i Brown Sugar i és el primer disc on Mick Taylor enregistra tots els temes. Comença doncs amb aquest disc la època més rocanrolera dels Stones, i dura quatre anys gloriosos fins al setanta-quatre, amb quatre àlbums fantàstics, Exile on Main St, Goats Head Soup i It’s Only Rock’n’Roll. Amb la marxa de Taylor, els Rolling Stones canvien, ni a millor ni a pitjor, senzillament canvien amb l’entrada de Ronnie Wood a la banda. Encara faran alguns discs memorables com Black and Blue, Tattoo You o, perquè no, Steel Wheels.

Us deixo un clip històric d’uns joveníssims Stones escoltant a l’estudi com havia quedat la mescla de Wild Horses, extret del documental ‘Gimme Shelter’ de Charlotte Zwerin.

NO US PERDEU AL MINUT 2:30 LA CARA DE CHARLIE WATTS ESCOLTANT COM LI HAVIA QUEDAT UN REDOBLE DE BATERIA!!

2 comentaris

Filed under Discs, Sticky Fingers, The Rolling Stones

2 responses to “The Rolling Stones: Sticky Fingers (1971)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s