Tin Machine: Tin Machine II (1991)

En l’afany constant de David Bowie per innovar-se i canviar, l’any 1988 es va embarcar en un projecte molt diferent que marcaria un abans i un després estilístic en la seva carrera. La causa d’aquest canvi és que va conèixer Reeve Gabrels, un guitarrista que s’escapa dels cànons per la manera que té d’experimentar amb la seva guitarra Parker. Bowie i Gabrels van començar una relació que va perdurar fins l’any 2000. Juntament amb els germans Hunt i Tony Sales, a la bateria i el baix, van formar un grup de rock anomenat Tin Machine. Bowie venia d’un fracàs ja que el disc Never Let me Down (1987) va rebre unes crítiques molt dolentes i necessitava un trencament en la seva carrera, i integrar-se dins un conjunt podria ser una maniobra d’escapisme.

L’any 1989 van editar el primer disc, homònim, i va ascendir al número 3 de les llistes angleses. La gira va ser també molt exitosa, i això va fer que es plantegessin fer-ne un segon. Durant la gravació del segon disc, Bowie va fer una gira “d’èxits” que va durar set mesos, anomenada Sound + Vision, aprofitant l’acceptació que tenia denou entre el públic.

De què va el disc?

L’any 1991 van editar Tin Machine II. És un disc molt modern per l’època, sense riscos electrònics innecessaris, i és, tan aquest com el primer disc del conjunt, un pas endavant en el nou só de Bowie. Estem en l’any d’edició del Nevermind de Nirvana o l’Atchung Baby dels U2, els vuitanta han mort definitivament i un nou só i noves produccions s’imposen. Bowie s’hi adapta amb aquest disc de rock amb guitarres afilades. De fet tots els sons estranys que hi ha al disc provenen de les sis cordes de Reeves Gabrels. Us recomano el solo que fa al tema If there is Something (minut 1:00) per comprendre el tipus de guitarrista que és.

La relació de Bowie amb els germans Sales venia de lluny ja que havien participat en el disc Lust for Life d’Iggy Pop, on també hi havia participat Bowie tocant els teclats i fent alguna segona veu. Els dos germans formen la secció rítmica i donen al disc la contundència que requerien els grups de rock a l’època.

Cara ú

  1. Baby Universal
  2. One Shot
  3. You Belong in Rock N’Roll (video clip oficial)
  4. If there is Something
  5. Amlapura
  6. Betty Wrong

Cara Dos

  1. You can’t Talk (YouTube: versió en directe enregistrada des del públic)
  2. Stateside
  3. Shopping for Girls
  4. A Big Hurt
  5. Sorry
  6. Goodbye Mr.Ed

Pots escoltar-lo a Grooveshark

Per mi és un molt bon disc de rock amb cançons boníssimes, com You can’t Talk, Baby Universal, o Shopping for Girls per destacar-ne algunes. Bowie deixa que Hunt Sales canti Sorry, un tema composat per ell mateix i Stateside un Blues-Rock composat a mitges amb Bowie, on la banda deixa a part l’experimentació per entregar-se a una vessant més clàssica… Bowie treu el saxo en aquest tema per fer gala, una vegada més, que tot i tocar-lo des dels 13 anys, no hi ha manera que li tregui un so com cal…

4 comentaris

Filed under David Bowie, Discs, Hunt Sales, Música, Reeves Gabrels, Tin Machine, Tin Machine II, Tony Sales

4 responses to “Tin Machine: Tin Machine II (1991)

  1. Molt interessant i ben escrit. Amb els exemples que has citat ja es veu que és un bon disc. Merci.

  2. Acabo de descobrir el teu blog. Mola!
    El seguiré!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s