Fischer Z : Reveal (1987)

Fa molts anys, quan era un nen, estiuejava a Altafulla i la meva tieta venia a passar algunes setmanes amb nosaltres a l’agost. Ella sempre portava cassets gravats amb música completament nova per mi, música de l’època com podia ser Trence Trent d’Arby, Simply Red, o música de feia uns anys.

Amb un d’aquests cassets vaig descobrir Fischer Z, una banda que en un primer moment, em van recordar molt als The Police. El disc era Going Deaf for a Living i col·leccionava cançons que variaven des d’una sort de Reggae, amb un baix molt poderós i guitarres pop-rock, a temes més Pop, i mentre a la ràdio sonava Living on a Prayer dels Bon Jovi, jo escoltava Room Service dels Fischer Z amb els meus walkmans.

Aquesta banda anglesa formada per John Watts (guitarra) (@johnwattsFZ a Twitter), Steve Skolnik (Teclats) l’any 1976 van complir la dita i no van ser profetes a la seva terra, van triomfar molt més a Bèlgica, Holanda i Alemanya que al seu país d’origen, de fet John Watts l’any 2007 va extreure un single amb gran èxit a Alemanya del seu disc It Has to Be, la cançó era Sussane’s Song (Dance On), que va passar inadvertida per les llistes de la resta de països on es va editar.

L’any 1979 Fischer Z va editar el seu primer disc Word Salad, sota la influència del post punk anglès, els incipients sintetitzadors i el tradicional pop anglès. D’aquest disc m’agrada molt la Oda que Watts dedica al Paracetamol, l’heroi que acaba amb la ressaca des de fa seixanta anys, Pretty Paracetamol you soothe my aching brow.”

Escolta Pretty Paracetamol al Grooveshark

L’any 1980 editen Going Deaf for a Living, del qual va destacar el single So Long, per mi aquest és un dels millors discs de la banda, que en aquest punt va perdre el teclista, la resta de components van enregistrar un tercer disc Red Skies over Paradise, un disc on Watts analitza la guerra freda, sempre ha estat un músic amb una opinió política i li ha agradat exposar el seu parer a través de les seves cançons. Watts enceta aquí la seva carrera en solitari, i va publicant discs amb el seu nom i amb el de Fischer Z indistintament.

L’altre disc destacable és Reveal, del 1987 i és la reaparició 6 anys després de la marca Fischer Z, amb una formació estable amb la què edita dos discs, aquest i Fish’s Head al 1989.

De què va el disc?

Aquest va ser l’únic disc de Fischer Z que vaig ser capaç de trobar a Andorra, i ho vaig fer en casset i tirat de preu. Anys després el vaig comprar en vinil. El single d’aquest disc, Perfect Day, va entrar al top 20 de les llistes australianes i comença amb la veu femenina de la nova incorporació Jennie Cruse per donar pas a una evolució en la música de Fischer Z, sintetitzadors molt més rítmics, bateries electròniques i la inconfusible veu aguda de John Watts.

El disc es salva pel geni de Watts, ja que la producció, molt tendenciosa i claudicant davant les modes de la meitat dels anys vuitanta, moltes vegades no permet apreciar les bones cançons que hi ha al disc. És un disc que ha passat de moda i, només si et va agradar quan va sortir, pot ser que encara t’agradi. És un disc que vaig punxar tantes vegades que per mi les cançons han esdevingut clàssics, fins i tot en vaig adaptar un parell en català fa molt temps.

CARA Ú

  • The Perfect Day (clica per veure-la al YouTube)
  • Leave it to the Businessmen to Die Young
  • I can’t wait that Long
  • Tallulah Tomorrow
  • Realistic Man

CARA DOS

  • Fighting Back the Tears
  • Big Drum
  • Heartbeat
  • It takes Love
  • So Far

Us deixo un parell d’àlbums dels Fischer Z perquè us feu a la idea de com sonaven.

Word Salad (1979) a Grooveshark

Going Deaf for a Living (1980) a Grooveshark

Tinc pràcticament tota la discografia d’aquest anglès erràtic, i l’he escoltada a tort i a dret, i per mi els millors discs de Fischer Z són els dos primers, Word Salad (1979) i Going Deaf for a Living (1980), salvant cançons sueltes de la resta dels discs.

L’estiu passat John Watts va publicar un tuit on deia que havia penjat una cançó a la xarxa i explicava que “… la cançó estava inspirada en la manera eloqüent en què les víctimes de l’11 de setembre van ser capaços de comunicar amb els seus éssers estimats a través del telèfon, en aquestes terribles circumstàncies. The Heart of New York (clica per veure’l al YouTube)

2 comentaris

Filed under Discs, Fischer Z, John Watts, Reveal

2 responses to “Fischer Z : Reveal (1987)

  1. Fina Sala

    que bona banda i quin temps més divertit, esta bé això del remenber. ;))

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s