Joe Jackson: Big World (1986)

És curiós com una cançó t’introdueix en un artista i una vegada estàs dins pots acabar comprant tot el que l’autor edita. Això em va passar amb en Joe Jackson. No sé si a la tele o a la ràdio, vaig sentir Home Town, un tema espectacular d’aquest cantant, single del seu disc de l’any 1986 Big World. Un arpegi de guitarra increïblement bonic des del principi de la cançó i una producció pelada de guitarra, baix, bateria i veu. Escolta-la i ja m’ho diràs… (Home Town al Grooveshark).

No va ser fàcil aconseguir el disc, ja que era un vinil doble i això encaria el preu més enllà de les meves possibilitats, però al cap del temps vaig trobar-lo en cassette i no ho vaig dubtar ni un segon… tot i així sempre em va quedar l’espineta de tenir-lo en vinil, ja que aquest doble vinil té una curiosa característica, i és que només té música en tres cares, la quarta cara està buida. I ho posa ben explícitament a l’etiqueta…

Finalment, al cap dels anys, el vaig trobar a Revolver de segona mà per 800 pessetes!!

De què va el disc?

El disc intenta fer un homenatge als diferents estils musicals que hi ha arreu del món. Sense sortir del pop hi ha temes amb efluvis de western Wild West, amb flaires orientals com Big World o Shanghai Sky o fins i tot un tango, Tango Atlantico. La temàtica de les cançons va entorn als viatges i als diferents països d’aquest Gran Món.

Al 1986 Jackson ja s’havia desprès de l’etiqueta New Wave que ell, juntament amb els també britànics Elvis Costello i Graham Parker, van iniciar. Va ser el moviment que va aparèixer just després del punk i va ser exportat als Estats Units molt ràpidament.

L’any 1981 va publicar Jumping Jive, un recull de standards del swing dels anys 40, demostrant així la seva passió pel Jazz, passió que va refermar l’any 1982 quan va publicar el gran disc Night and Day en homenatge a la cançó de Cole Porter, on va voler demostrar la seva capacitat compositiva ja que va deixar de fer cançons pop per passar a treballar una faceta més personal, definint el seu propi estil. El single d’aquell disc Stepping Out va fer que el disc pugés a les llistes de vendes i fos nominat als Grammy pel millor disc i millor cantant pop masculí. Però per mi, el millor treball de Joe Jackson, és el disc Body and Soul (1984), amb la seva portada d’estètica Blue Note i amb grans temes com You Can’t Get What You Want (Till You Know What You Want) o Happy Ending, un fantàstic duet amb Elaine Caswell.

Joe Jackson Big World (1986)

Escolta Big World a traves de Grooveshark clicant aquí.

Side One

  • Wild West
  • Right and Wrong
  • (It’s a) Big World
  • Precious Time
  • Tonight and Forever

Side Two

  • Shanghai Sky
  • Fifty Dollar Love Affair
  • We can’t Live Together
  • Forty Years

Side Three

  • Survival
  • Soul Kiss
  • The Jet Set
  • Tango Atlantico
  • Home Town
  • Man in the Street

Finalment Joe Jackson ha aconseguit desmarcar-se de qualsevol etiqueta, creant el seu propi estil i això ho ha aconseguit a partir de fer uns discs molt heterogenis que solen ser calaixos de sastre amb la seva veu com a únic fil conductor.

Una curiositat

L’elapé Big World és un disc d’estudi però està enregistrat directament en dues pistes digitals. Els músics van tocar tots a l’hora i no hi va haver mescla posterior, fet completament poc habitual en aquells anys.

Deixa un comentari

Filed under Discs, Joe Jackson, Música

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s