Ryan Adams: Ashes and Fire (2011): És tan bo el darrer disc del Ryan Adams?

No m’agrada opinar dels discs sense haver-los escoltat varies vegades, per això quan un disc no m’entra a la primera li dono varies oportunitats i més tractant-se d’un artista al que segueixo amb delit d’ençà que el vaig descobrir a mitjans dels 2000, quan un amic em va passar un cd-r amb el Heaven & Hell gravat.

Amb aquest darrer disc m’ha passat això: A la primera escolta el vaig trobar súper soso, i després d’escoltar-lo durant un parell de setmanes la meva impressió no ha canviat gaire respecte la primera escolta.

Escolta’n alguns temes aquí, a través de Grooveshark.

Ashes and Fire (2011) no és un mal disc, però tampoc és el millor que ha fet des de Heartbraker, ni està a l’alçada de Gold, com he llegit a les ressenyes de l’Itunes Store: “Discazo de Ryan Adams! a la altura de Gold o Heartbreaker”, “Ya era hora de que la inspiración le volviera a durar al menos 40 minutos” o “Una vez más el genio de Jacksonville nos deja un desparrame de inspiración y buen gusto”, m’esperava una joia. 4 estrelles i mitja a la pàgina d’Amazon, amb uns comentaris increibles, però clar, aquesta gent no deixen de ser venedors, i han de dir que el material és increïble perquè te’l compris…

La veritat és que és un disc molt pla, sense cap tema que destaqui per damunt dels altres. Realment és una millora respecte algun dels seus discs de country anteriors, com ara, Jacksonville Nights o Cardinology, però continua sent un disc de country pur, res a veure amb els discs de pop rock que va fer a principi de la decada dels 2000. Crec que s’està fent gran, però això no és dolent (de fet té la meva edat) i és cert que amb els anys busques altres coses amb la música. No fa gaire va fer una incursió en el món del Hard Rock amb Orion un disc brillant per lo paròdic, ja que semblava un disc dels vuitanta, al més pur estil dels Motörhead, molt recomanable.

Però aviso, qui s’esperi trobar en Ashes and Fire  una obra mestra com Heartbreaker, Gold, Rock N Roll o Love is Hell, no la trobarà en aquests 11 nous temes. El que hi sentirà són unes cançons majoritàriament acústiques, amb un Ryan Adams molt melòdic i melancòlic. Repeteixo, no és un mal disc.

Deixa un comentari

Filed under Ashes and Fire, Música, Ryan Adams

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s