Edie Brickell & New Bohemians: Shooting Rubberbands at the Stars (1988)

Corria l’any 1989 i Bob Dylan va aterrar a Barcelona per fer una actuació del seu famós Never Ending Tour, que va començar el 7 de Juny del 1988 i 23 anys després encara no ha finalitzat. Vint-i-tres anys girant amb només un petit lapse l’any 1997, a causa d’una malaltia. Aquell concert de Barcelona va ser just abans de publicar el seu aclamat Oh, Mercy! La meva tieta hi va anar i això va fer que em fixes molt en els cartells que hi havia per Barcelona i que anunciàven Bob Dylan + Edie Brickell & New Bohemians. Jo no tenia ni idea de qui era la banda telonera, però anys després, vaig veure aquest L.P. i me’l vaig comprar… sense saber ben bé que hi sentiria.

De què va el disc?

Edie Brickell & New Bohemians és una banda d’arrels americanes amb pincellades pop. La veu surenya, acriaturada i dolça de l’Edie Brickell dona aquest toc agradable a les cançons, i les converteix en peces fàcilment digeribles, tot i la complexitat que a vegades mostren.

L’àlbum comença amb el que fou single de l’elapé; una cançó què encara punxen a les emisores de música dels vuitanta. Es tracta de What I Am, un bon riff de guitarra i una base rítmica enèrgica i fregant el funk, que ja no es perd en tot el disc. Tot i tenir un estil propi molt particular jo hi veig alguna retirada estilística a Suzanne Vega i Rickie Lee Jones.

Shooting Rubberbands at the Stars

Contraportada

Side 1

  • What I Am (Clica per veure el vídeo clip al YouTube.)
  • Little Miss S.
  • Air of December
  • The Wheel
  • Love like We Do
  • Circle

Side 2

  •  Beat the Time
  • She
  • Nothing
  • Now
  • Keep Coming Back
  • I Do (Aquesta cançó no està llistada a la contraportada, però sí està a l’etiqueta del disc.)

Escolta el disc a Grooveshark clicant aquí.

El disc està publicat l’any 1988 per Geffen, la discogràfica propietat del milionari David Geffen, que pocs anys després publicaria el Nevermind dels Nirvana. Hi destaca un so net i clar que gairebé recorda al de les produccions de fusion de l’època. Un bon guitarrista, pràcticament un virtuós, tot i que l’efecte de chorus que posa a la seva guitarra delata la dècada en la que està enregistrat el disc… aquest efecte l’utilitzava molt Andy Summers de The Police, tot i que l’estil d’ambdós és molt diferent.

És un disc molt fresc que passa bé i transmet optimisme.

Una anècdota.

Durant una actuació en directe al Saturday Night Live de la NBC, Edie Brickell va poder veure com Paul Simon, que havia d’intervenir en el mateix programa, la mirava des de darrera les càmeres. Això va fer que ella s’equivoqués en un tros de la cançó. Aquell dia es van conèixer i 4 anys més tard es van casar. Brickell i Simon tenen tres fills. Si cliques aquí pots veure aquesta actuació.

1 Comentari

Filed under Bob Dylan, Discs, Edie Brickell, Música, New Bohemians, Paul Simon

One response to “Edie Brickell & New Bohemians: Shooting Rubberbands at the Stars (1988)

  1. Fina Sala

    aquest matí he fet un intensiu de les 4 ultimes entrades,
    m’agrada molt el blog i la anècdota del Paul Simon!?, genial!!
    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s